[...]La Caputxeta es va quedar alucinada i inmovil, aquell llop ferotge s'havia empassat a en Baldufa, ella no s'ho podia creure.
Després d'aquell lamentable espectacle va resultar que aquell llop era un pasota, vago,ja que quan la Caputxeta enrabiada li va recriminar que habia fet ell no li va fer ni cas.
Pero ella estaba tan enrabiada que va començar a dir coses que no venien al cas, i se li va escapar que anava a casa de la seva iaia.
Aleshores el llop que ja s'havia alluñat una miqueta, va obrir les orelles i parar atenció. Ell, enganyanla, li digue que hi havia un camí més curt per arribar a aquella casa, i ella no se ven be per que li va fer cas, potser perque el llop, a canvi de haver-se menjat a en Baldufa, li regalà una tortuga ven bufona a la que li va donar nom de Manuelita, amb la que el llop volia retrassar l'arribada de la Caputxeta a casa de l'avia.
I xino xano comença el camí, novament cantant l'ultima cançó de la Rihana cap a casa de la seva avia...
2 comentaris:
[...]La Caputxeta es va quedar alucinada (al.lucinada) i inmovil (immòbil), aquell llop ferotge s'havia empassat a en Baldufa, ella no s'ho podia creure.
Després d'aquell lamentable espectacle va resultar que aquell llop era un pasota (passota), vago (gandul),ja que quan la Caputxeta enrabiada li va recriminar que (què) habia (havia) fet ell no li va fer ni cas.
Pero (Però) ella estaba (estava) tan enrabiada que va començar a dir coses que no venien al cas, i se li va escapar que anava a casa de la seva iaia.
Aleshores el llop que ja s'havia alluñat (allunyat) una miqueta, va obrir les orelles i parar atenció. Ell, enganyanla (enganyant-la), li digue (digué) que hi havia un camí més curt per arribar a aquella casa, i ella no se (sé) ven be (bé) per que (per què) li va fer cas, potser perque (perquè) el llop, a canvi de haver-se (d’haver-se) menjat a en Baldufa, li regalà una tortuga ven (ben) bufona a la que (1.a la qual) li va donar nom de Manuelita, amb la que (1.amb la qual cosa) el llop volia retrassar l'arribada de la Caputxeta a casa de l'avia (l’àvia).
I xino xano comença el camí, novament cantant l'ultima (l’última) cançó de la Rihana cap a casa de la seva avia (àvia)...
Penso que has anat una mica ràpida en fer aquest conte, perquè tens masses faltes. 1.Parlarem a classe dels relatius
Et copio el poema per què te'l pugui imprimir.
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja,
A qui los d’or més fi tenen enveja,
En un terrat la bella Flora un dia;
Entre ells la pura neu se descobria
Del coll, que ab son contrari més campeja,
I com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien
Que el cor, enamorat, se m’alterava
I, temerós d’alguna gran desgràcia,
De pendre’ls tregües ganes me venien.
F. Vicent Garcia
Publica un comentari a l'entrada