L'obra: Solitud

Victor Català va ser una escriptora d'èxit que va tocar molts registes com contes, poesia, novel·les, monòlegs, narrativa...
Però em centraré en una de les obres més importants de Caterina Albert, que és l'obra que estic llegint a literatura: Solitud.

És una de les obres més importants de la literatura catalana i, sense cap dubte, de l'obra més universal de la nostra narrativa modernista. Publicada en fulletons a la revista Joventut entre 1904 i 1905, la seva primera edició completa va veure la llum l'agost de 1905. Tingué un èxitesclatant i va ser guanyadora del premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona (1909).

La Mila, protagonista de la novel·la, segueix el seu marit, en Maties, cap al cim d’una alta muntanya on hi ha l'ermita de San Ponç, el seu destí i la seva nova residència. La Mila, ja des del principi, és enganyada pel seu marit, que menteix sobre la llunyania i la dificultat d'accés a aquesta ermita. El cicle de la novel·la comença amb aquest viatge iniciàtic simbòlic (la pujada) i és completarà amb la posterior davallada. La gran extensió de la muntanya es correspon, clarament, amb la solitud interior de la protagonista.
La novel·la s'anirà centrant cada vegada més en el trastorn interior que sofreix la Mila. També hi veurem les dificultats de convivència amb el seu marit, la cerca d'amor i afecte amb els altres personatges, com és un pastor sobre qui projectarà el seu amor més ocult.
Els diversos esdeveniments aniran fent de la Mila una dona que acceptarà la seva solitud, recercarà la pròpia individualitat.
L'acceptació de la solitud li donarà la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure.
L'obra posseeix una riquesa extraordinària de llenguatge, un estil ric en imatges i recursos, apreciables sobretot en descripcions i comparacions que fan ús una llengua rica, viva i expressiva, a més de la diferència de parla entre els personatges.


I ara, deprés de la repasada d'aquest llibre, us animo a que el llegiu!