L'Obra: Ramona, adéu

La novel·la "Ramona, adéu", és la primera que va escriure, quan tenia 26 anys. Per a Montserrat Roig, la vida i l'ofici d'escriure sempre van anar plegats. Com ella mateixa va dir:
"Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. [...] La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava aprendre l'ofici d'escriure."

Ramona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat. Per un diari amb data concreta- sabem que la primera Ramona viu al barri de Gràcia, quan era encara un poble que no formava part de la ciutat; i ens, assabentem, també, de la inauguració del primer tramvia elèctric, de la guerra de les colònies i dels seus problemes, de la integració del barri a la ciutat ... ; però sobretot coneixen el profund amor d'aquest personatge per la seva ciutat, un amor que farà que, a París, s'enyori profundament. En canvi, per a Mundeta, per la universitària que viu en plena època franquista, Barcelona és, ja, una ciutat decadent que conserva únicament alguns espais interessants -aquells més antics, que tenen com a centre la Rambla-, però que el pas del temps ha degradat; és, sobretot, sota la dictadura, una ciutat opressora de la qual Mundeta vol escapar.

Premis i Obres de Montserrat Roig

Montserrat Roig, com ja em dit, va ser una gran periodista i una gran literària.
Aqui tenim les obres algun dels premis per els cuals destaca:

OBRES

·"Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen". Barcelona. Selecta. 1971. Edicions 62. 1978

·"Ramona, adéu". Barcelona. Edicions 62. 1972 / 1997

·"Retrats i paral·lels". Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1975-1978

·"El temps de les cireres". Barcelona. Premi Sant Jordi. Edicions 62 .1976

·"Rafael Vidiella: L'aventura de la revolució". Barcelona. Editorial Laia. 1976

·"Els catalans als camps nazis". Barcelona. Edicions 62. 1977

·"Personatges". Barcelona. Editorial Pòrtic 1971

·"L'hora violeta". Barcelona. Edicions 62. 1980

·"Diàlegs a Barcelona": Isabel-Clara Simó / Montserrat Roig. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1985

·"L'agulla daurada". Barcelona. Edicions 62. 1985, 1998.

·"L'òpera quotidiana". Barcelona. Editorial Planeta. 1985

·"Barcelona a vol d'ocell". Barcelona. Edicions 62. 1987

·"La veu melodiosa". Barcelona. Edicions 62. 1987.

·"100 pàgines triades per mi". Barcelona. Editorial La Campana. 1988

·"El cant de la joventut". Barcelona. Edicions 62. 1989

·"L'autèntica histèria de Catalunya". Barcelona. Edicions 62. 1990

·"Melindros". Barcelona. Editorial Barcelona. 1990

·"Digues que m'estimes encara que sigui mentida". Barcelona. Edicions 62. 1991

·"Un pensament de sal, un pessic de pebre". Barcelona. Edicions 62. 1992.

·"De com s'inicia l'educació sentimental". Barcelona. Edicions 62. 1998



PREMIS

·Premi Recull de Blanes 1970 per "Aquella petita volta blava".

·Premi Víctor Català 1970 per "Molta roba i poc sabó".

·Premi Sant Jordi 1976 per "El temps de les cireres".

·Premi Crítica Serra d'Or 1978 per "Els catalans als camps nazis".

·Premi Nacional de Literatura Catalana 1986 per "L'agulla daurada".

Ls frases de Montserrat Roig

Aqui tenim algunes frases de Montserrat Roig:

"Els primers estudiants que van fer una cosa unitària i espectacular que va sortir a tots els diaris d'Europa van ser els estudiants de la Universitat de Barcelona tancats als Caputxins de Sarrià."

"No vaig començar com molts escriptors a crear el meu petit món, perquè jo el que volia fer era teatre. Jo volia ser actriu."

"Et podria dir que escric per això, per demostrar-li a aquest senyor (Castellet, editor) que sense ser homosexual, ni drogoaddicta, ni estar alcoholitzada, es pot escriure."

Montserrat Roig; Retalls

Montserrat Roig Fransitorra neix al juny del 1946 a Barcelona. Del seu pare, Tomàs Roig, advocat i escriptor, aprèn a estimar el país; i de la seva mare va heretar la consciència feminista.

Estudia Art Dramàtic a l'escola Adrià Gual i es llicencia en Hispàniques per la Universitat de Barcelona, on treballarà, més tard, com a professora de llengua catalana. Als 20 anys es casa amb l'arquitecte Albert Puigdomènech, que acabaria empresonat per qüestions polítiques.

El 1966, el mateix any en què es casa, va ser l'any del Sindicat Democràtic d'Estudiants i de la famosa Caputxinada, en què Roig acaba a comissaria. El maig francès del 1968 la porta a formar part del PSUC (partit que deixaria més tard criticant-ne la rigidesa de la militància). Aquest mateix any neix el seu fill Roger, i se separa.

El 1971 guanya el Víctor Català, el seu primer premi literari, amb "Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen". A partir d'aquí combina la dedicació a la literatura amb el periodisme (la seva columna a l'"Avui" es publica fins poc abans de la seva mort). Comença una relació sentimental amb Joaquim Sempere, que dura set anys, i segons alguns amics comuns va ser la relació personal més important de la seva vida, entre altres coses perquè en va néixer en Jordi, el seu segon fill. Mor Franco i Roig comença a treballar en el circuit català de TVE. Però, tot i estar en democràcia, té problemes amb el mitjà perquè li veten dues entrevistes ja gravades.

Durant els últims deu anys de la seva vida viatja a l'URSS i als Estats Units, on comença a trobar-se malament. És quan torna que li diagnostiquen càncer de pit. El 1991 mor a Barcelona, als 45 anys.

Una mica d'informació...

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991).
Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.