Montserrat Roig Fransitorra neix al juny del 1946 a Barcelona. Del seu pare, Tomàs Roig, advocat i escriptor, aprèn a estimar el país; i de la seva mare va heretar la consciència feminista.
Estudia Art Dramàtic a l'escola Adrià Gual i es llicencia en Hispàniques per la Universitat de Barcelona, on treballarà, més tard, com a professora de llengua catalana. Als 20 anys es casa amb l'arquitecte Albert Puigdomènech, que acabaria empresonat per qüestions polítiques.
El 1966, el mateix any en què es casa, va ser l'any del Sindicat Democràtic d'Estudiants i de la famosa Caputxinada, en què Roig acaba a comissaria. El maig francès del 1968 la porta a formar part del PSUC (partit que deixaria més tard criticant-ne la rigidesa de la militància). Aquest mateix any neix el seu fill Roger, i se separa.
El 1971 guanya el Víctor Català, el seu primer premi literari, amb "Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen". A partir d'aquí combina la dedicació a la literatura amb el periodisme (la seva columna a l'"Avui" es publica fins poc abans de la seva mort). Comença una relació sentimental amb Joaquim Sempere, que dura set anys, i segons alguns amics comuns va ser la relació personal més important de la seva vida, entre altres coses perquè en va néixer en Jordi, el seu segon fill. Mor Franco i Roig comença a treballar en el circuit català de TVE. Però, tot i estar en democràcia, té problemes amb el mitjà perquè li veten dues entrevistes ja gravades.
Durant els últims deu anys de la seva vida viatja a l'URSS i als Estats Units, on comença a trobar-se malament. És quan torna que li diagnostiquen càncer de pit. El 1991 mor a Barcelona, als 45 anys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada